Àgora in Eire, el darrer episodi...

Tot el que comença algun dia té que acabar. Avui us fem el darrer lliurament de la nostra estada a les verdes contrades irlandeses. Han estat vuit setmanes, segons com llargues, segons com curtes. A tall de comiat, us hem preparat un video amb les cares ,dels que durant tot aquest temps hem estat lluny de casa, però aprop de vosaltres. Aquest cop la cosa ha sortit llargueta, així què paciència, suposem que us agradarà...,.Ha estat un plaer compartir les nostres vivències amb vosaltres. Ah ,i com sempre una abraçada.

Cap a Kilkenny Castle...

Hola altre cop, la veritat es que el tutor i la canalla ja tenen ganes de tornar . Si , de tornar a l'escola..., sembla mentida , oi?. Donc res , anem per feina, avui teniem una visita guiada pel castell de Kilkenny.

La veritat és que ja haviem vist el castell, va ser la nostra primera excursió, ara fa ..., buf, mooooltes setmanes.Però només per fora, de fet a dins no deixen fer fotografies, per tant no veureu el castell, veureu com la canalla esmorça-dina-jo-que-sé a l'escola després de fer la darrera classe plegats a Irlanda.

no us ho perdeu..., menjaven sopaaa.


Sortint del castell , com no ,hem anat a fer una volta per les botigues . En acabar ja es feia fosc , bus, alguna llagrimeta, i cap a Carlow, això si cantant durant toooooot el viatge, no sigui que el tutor s'adormi..., per que lo de ploure ,es veu que no es culpa nostra.





Com sempre una abraçada.

Ja s'apropa el darer episodi d'Àgora in Eire..., prepareu-vos.

Un episodi més d'Àgora in Eire...

Aquesta setmana amb música d'en Curtis Mayfield, algunes imatges més de la canalla . Aquest cap de setmana tornarem a Kilkenny, aquest cop per fer una visita a l'interior del castell. Amb molta feina dels dossiers, i encara amb més ganes de tornar(alguns...). Esperem que us agradi la selecció d'imatges, per la setmana que vé estem preparant un especial Darrer Capítol .Tingueu paciència amb la càrrega, encara que aquest cop no és massa llarg.


Com sempre ...., una abraçada.

Una volta per Dublín,...un altre cop.

Aquesta vegada la idea principal era anar de sopping, calia comprar records per la tornada. Malauradament ,en Bernat , no tenia la mateixa idea. Després de pencar tota la setmana a la biblioteca, quan els d'aquí fan vacances, la veritat, venia de gust una mica d'esbarjo. Però no, vam anar al museu d'història i arqueologia (National Museum of Ireland). Remugant, com no, vam pactar que a les dotze s'acabava la visita. Com que dins d'un museu NO es poden fer fotografies, no tenim fotos de l'interior.Però alguna del que es pot fer a Dublín..

Voldríem destacar l'exposició temporal de cossos momificats ,victimes de sacrificis de l'edat del ferro(bog men), on com no, ens van trobar el Bernat i la Lorraine, quan ja ens creien desapareguts. La resta del museu te molt per visitar, bronze, ferro , celtes, víkings,.., fins hi tot egipcis!!.Aquí en teniu una mostra.

(imatge extreta d'un web local)

Explicar-vos també, que un cop fetes les compres, carregats i cansats, vam pujar al bus. El temps ja s'havia anat complicant, i es va complicar més pel camí de tornada. Per cert va ser més llarg del normal, doncs , com a totes les ciutats que es preuïn d'importants, també feien obres. Vam fer molta estona de cua. Temps suficient per escoltar música, ballar, i jugar a endevinar pel·lícules.

Com que vam arribar tard , un cop fora del bus la desbandada va ser general. Això si, el temps havia millorat, ja no plovia. Ja queden menys de dues setmanes per tornar, i alguns compten amb impaciència els dies que falten. I sembla que va ser ahir que vam marxar...

Una abraçada i fins una altra.

(*):No tenim gaires fotografies més , per tant les guardem per la película d'aquesta setmana ,que serà la darrera.

A l'episodi d'aquesta setmana...

Hola, com ja acostuma a passar, la segona actualització de la setmana va encapsulada. Aquest com hi ha una barreja de la setmana i de les setmanes anteriors. Les fotografies descriuen una mica els estats d'ànim, com sempre tan variats com els que sóm. Esperem que us agradi, la música ja ho diu tot...,paciència amb la càrrega ,aquesta vegada no és molt gran.

Una abraçada...

Cap de setmana amb pares

Hola , ja tornem a ser aquí. Aquest cop per explicar-vos com va anar el cap de setmana amb els pares.No van venir tots , però els que van venir ja prou que van fer...

De fotografies no en tenim moltes , bàsicament per què poques vegades vam estar tots plegats.Per començar els que no tenien pares aquí vam fer una excursió , per anar a jugar a bitlles.

Pel vespre ,els orfes de pares i el tutor, van sopar tots junts amb les famílies de la Maria Franco i la Mireia Gili. Vam anar a un pub molt típic, el Teach Dolmain. Va ser un improvisat sopar de germanor, molt emotiu.


Aquesta setmana és festa a les escoles, però nosaltres anem a la biblioteca pública, a treballar els dossiers de l'escola.Ahir , vist l'éxit de les bitlles, i vam anar amb tot el grup.
Avui és el primer dia , i estem sense la Mireia i la María , que estan malaltones. Han passat tota la nit amb vómits, i avui han de fer bondat al llit. Per aquest motiu anem endarrerits en l'actualització, metges , taxis i coses d'aquestes. Ja us ho podeu imaginar..., Alguns ja es van començar a trobar malament el dilluns..
.., aquí ens teniu a la bibloteca. Encara que a les escoles irlandeses fan festa , aquí ,com a casa, s'aprofita tot el possible per treballar.



Fins la propera, i com sempre una abraçada...

Moltes més imatges

Aquest cop tenim per vosaltres més imatges de la canalla, i companyia , fent de les seves per Eire. Algunes, com les de Home-economics, són molt saboroses, vosaltres mateixos...,amb les tres ruscalledes .La banda sonora és d'un conegut artista local, animadeta, com la vida per aquí aquesta darrera setmana. Esperem que us agradi. Ah ,i tingueu paciència amb la càrrega del video.

Una abraçada.

Quatre setmanes fora, quatre per tornar...

Hola, ja som un altre cop aquí. Aquesta vegada per explicar-vos la nostra excursió a Waterford. Val a dir que , aquesta vegada trobareu a faltar dos alumnes, en Toni, que era jugant un partit de futbol,i la Isabel , que havia marxat en divendres a Belfast amb la seva família irlandesa.
El professor i entrenador d'en Toni ens va demanar si podia venir aquest cop, doncs tenien un partit important. Ja fa dies que els impressiona amb la seva tècnica, que algun que altre tanto ja li ha costat per cert. Pel que fa al partit , en Toni no va marcar cap gol, però l'equip va guanyar que al final és el que compta.
L'afer de na Isabel , era conegut per nosaltres de fa dies. La seva germana irlandesa anava a Belfast a una competició de squash. Ella els acompanyà. Al final sembla que es va aburrir, i nosaltres vam trobar a faltar la seva alegria. Bé seeeempre es troba a faltar la Isa.
Com cada dissabte , cap a fer classe, com podeu veure a la fotografia , a aquelles hores hi ha una gentada pels carrers...

Un cop a Waterford, vam fer una volta pel centre històric. Aquesta alegre ciutat , famosa pel seu vidre, cristal , en diuen aquí, és plena d'estrangers.

Voltant pels carrers et trobes tot tipus de gent, alguna costa de dir de quina contrada és...., d'algun Port Aventura dels voltats ?

Sempre anem a fer un cop d'ull , com no al comerç local, és un eufemisme de go shopping , de fet és que no hi ha manera de fer callar aqueeella veueta que diu... shopping, shopping, shopping..

Bromes apart , la ciutat és molt bonica, els víkings hi van fer de les seves fa molt de temps..., nosaltres també.
El bus ens torna a casa, si ja portem quatre setmanes fora , i parlem de casa. Com sempre n'hi ha que dormen , que escolten música , i alguns que desperten al profe...

Una abraçada ,i fins la propera...