Ja portem una setmana.Excursió a Kilkenny

Hola a tothom, una altre cop notícies nostres . Aquesta vegada per explicar-vos com ha anat tot a questa setmana, quina cara fem, ... i sobretot l'excursió a Kilkenny. Molt pasada per aigua per cert...

Per començar, la canalla de la Carlow Vocational School també té fotografies de la seva primera setmana. Els teniem una mica oblidats al blog, pero ja són aquí .L'hora del break sempre és un bon moment per relaxar-se.

Arriba el disabte, i coooom no cal anar a classe:

Finiquitades les classes, cap a "Cal Kenny " falta gent. No és broma nois, Kilkenny significa esglèsia d'en Keneth, o sigui Kenny....Ens rep l'inefable clima local, que aquesta setmana ens havia despistat amb tan de sol.Comencem fent una volta pel castell:

Vist el castell i voltants, baixem cap a la ciutat. Els carrers son molt pintorescos...

Per la ciutat passa el mateix riu que per Carlow, el riu Barrow, amb un pont molt maco:

Després de dinar, per cert a un conegut restaurant de menjar ràpid, que comença per Mac , i acava per Donalds. Peró traaanquils , no direm el seu nom. Anem a fer unes cookies, un clàssic, el subway...

Tornem al castell d'en Kenny, a esperar l'autobús. La pluja ens foragita dels jardins, i trobem recer en una porxada:

Ha estat un dia intens, gris, peró divertit. Per cert al gps d'en Bernat hi ha tots els MacDo... , bueeenu, ja sabeu . La culpa és de la tecnologia..., que ho troba tot. Els que ens perdem sóm nosaltres.

Una gran abraçada per a tots.

Arribar i moldre , especial Bagnelstown girls

Benvolguts amics, ja tenim el sistema informàtic afinat, les fotografies descarregades, i un munt de vivències per explicar-vos...

Comencem pel principi:Per pujar a l'avió cal agafar un bus...

A l'avió uns tenen son , d'altres no, d'altres..., en fí vosaltres mateixos...

El diumenge ens trobem al McDonals tree, o al liberty tree? , bé ,aquí tothom parla del Potato Marquet,...

Alguns han d'agafar el tren per anar a escola, en Bernat els acompanya,...

A l'estació , ja de tornada, rebentades,amb els nous jumpers, i corbaaates,....

Que bones nenes semblen...

Hem començat a aterrar...

Finalment ja som a Carlow. Ha estat un viatge dur. Ens haviem llevat mooolt d'hora , i a l'hora de sopar ningú tenia massa forces per a res més que dormir.Amb el que el dissabte només va servir per començar a coneixer les famílies, cadascú la seva, que no és poc..

Molta informació, molts canvis, tot és una mica diferent, i sobretot ,mai com a casa. Ens hem anat adaptant, alguns més ràpid, d'altres més a poc a poc. Sense preses, peró sense fer el ronso, hem anat començant a conèixer a aquesta gent. D'un bon començament semblen freds, massa cops els aclapara la nostra expressivitat tan llatina. Peró també tenen el seu cor...

Dilluns de bon matí, amb una pluja suau, hem anat a escola. Alguns a peu, o bé amb cotxe, d'altres amb tren. Tots amoïnats per com seria el nostre primer dia, fins hi tot en Bernat. Tothom et diu el seu nom, què fa , qui és, en què et pot ajudar. Tot plegat molta informació, que probablement oblidarem al cap de breus instants. Avui ha estat el primer dia, demá serà el segon...

Cal anar afinant la màquina, els que no tenien deures, en Bernat ja els n'hi ha posat, els que no també. Els alumnes de Bagnelstown han tingut una feina afegida. Un comite local de benvinguda, amb premsa inclosa, ens ha fet unes fotografies . Som notícia.

Bé , el que deiem ,per ser el nostre primer dia de debó, no ha anat gens malament . No hem perdut mai la rialla, que com diu la cançó ..i amb un somriure la revolta. Som aquí per apendre, peró també per ensenyar, que sóm molt riallers i seriosos a l'hora de treballar.

Que pocs dies falten..

La canalla es desespera, tots van pel pati despedint-se. Ja m'ha preguntat més de mil cops , ...quan marxeu?. Saturday early morning, at seven o'clok...

Enllestint....

Queda instaurat el blog sobre l'estada dels alumnes de l'escola Àgora a Carlow, Irlanda.