Finalment ja som a Carlow. Ha estat un viatge dur. Ens haviem llevat mooolt d'hora , i a l'hora de sopar ningú tenia massa forces per a res més que dormir.Amb el que el dissabte només va servir per començar a coneixer les famílies, cadascú la seva, que no és poc..
Molta informació, molts canvis, tot és una mica diferent, i sobretot ,mai com a casa. Ens hem anat adaptant, alguns més ràpid, d'altres més a poc a poc. Sense preses, peró sense fer el ronso, hem anat començant a conèixer a aquesta gent. D'un bon començament semblen freds, massa cops els aclapara la nostra expressivitat tan llatina. Peró també tenen el seu cor...
Dilluns de bon matí, amb una pluja suau, hem anat a escola. Alguns a peu, o bé amb cotxe, d'altres amb tren. Tots amoïnats per com seria el nostre primer dia, fins hi tot en Bernat. Tothom et diu el seu nom, què fa , qui és, en què et pot ajudar. Tot plegat molta informació, que probablement oblidarem al cap de breus instants. Avui ha estat el primer dia, demá serà el segon...
Cal anar afinant la màquina, els que no tenien deures, en Bernat ja els n'hi ha posat, els que no també. Els alumnes de Bagnelstown han tingut una feina afegida. Un comite local de benvinguda, amb premsa inclosa, ens ha fet unes fotografies . Som notícia.
Bé , el que deiem ,per ser el nostre primer dia de debó, no ha anat gens malament . No hem perdut mai la rialla, que com diu la cançó ..i amb un somriure la revolta. Som aquí per apendre, peró també per ensenyar, que sóm molt riallers i seriosos a l'hora de treballar.
