Quatre setmanes fora, quatre per tornar...

Hola, ja som un altre cop aquí. Aquesta vegada per explicar-vos la nostra excursió a Waterford. Val a dir que , aquesta vegada trobareu a faltar dos alumnes, en Toni, que era jugant un partit de futbol,i la Isabel , que havia marxat en divendres a Belfast amb la seva família irlandesa.
El professor i entrenador d'en Toni ens va demanar si podia venir aquest cop, doncs tenien un partit important. Ja fa dies que els impressiona amb la seva tècnica, que algun que altre tanto ja li ha costat per cert. Pel que fa al partit , en Toni no va marcar cap gol, però l'equip va guanyar que al final és el que compta.
L'afer de na Isabel , era conegut per nosaltres de fa dies. La seva germana irlandesa anava a Belfast a una competició de squash. Ella els acompanyà. Al final sembla que es va aburrir, i nosaltres vam trobar a faltar la seva alegria. Bé seeeempre es troba a faltar la Isa.
Com cada dissabte , cap a fer classe, com podeu veure a la fotografia , a aquelles hores hi ha una gentada pels carrers...

Un cop a Waterford, vam fer una volta pel centre històric. Aquesta alegre ciutat , famosa pel seu vidre, cristal , en diuen aquí, és plena d'estrangers.

Voltant pels carrers et trobes tot tipus de gent, alguna costa de dir de quina contrada és...., d'algun Port Aventura dels voltats ?

Sempre anem a fer un cop d'ull , com no al comerç local, és un eufemisme de go shopping , de fet és que no hi ha manera de fer callar aqueeella veueta que diu... shopping, shopping, shopping..

Bromes apart , la ciutat és molt bonica, els víkings hi van fer de les seves fa molt de temps..., nosaltres també.
El bus ens torna a casa, si ja portem quatre setmanes fora , i parlem de casa. Com sempre n'hi ha que dormen , que escolten música , i alguns que desperten al profe...

Una abraçada ,i fins la propera...