Cap de setmana amb pares

Hola , ja tornem a ser aquí. Aquest cop per explicar-vos com va anar el cap de setmana amb els pares.No van venir tots , però els que van venir ja prou que van fer...

De fotografies no en tenim moltes , bàsicament per què poques vegades vam estar tots plegats.Per començar els que no tenien pares aquí vam fer una excursió , per anar a jugar a bitlles.

Pel vespre ,els orfes de pares i el tutor, van sopar tots junts amb les famílies de la Maria Franco i la Mireia Gili. Vam anar a un pub molt típic, el Teach Dolmain. Va ser un improvisat sopar de germanor, molt emotiu.


Aquesta setmana és festa a les escoles, però nosaltres anem a la biblioteca pública, a treballar els dossiers de l'escola.Ahir , vist l'éxit de les bitlles, i vam anar amb tot el grup.
Avui és el primer dia , i estem sense la Mireia i la María , que estan malaltones. Han passat tota la nit amb vómits, i avui han de fer bondat al llit. Per aquest motiu anem endarrerits en l'actualització, metges , taxis i coses d'aquestes. Ja us ho podeu imaginar..., Alguns ja es van començar a trobar malament el dilluns..
.., aquí ens teniu a la bibloteca. Encara que a les escoles irlandeses fan festa , aquí ,com a casa, s'aprofita tot el possible per treballar.



Fins la propera, i com sempre una abraçada...

Moltes més imatges

Aquest cop tenim per vosaltres més imatges de la canalla, i companyia , fent de les seves per Eire. Algunes, com les de Home-economics, són molt saboroses, vosaltres mateixos...,amb les tres ruscalledes .La banda sonora és d'un conegut artista local, animadeta, com la vida per aquí aquesta darrera setmana. Esperem que us agradi. Ah ,i tingueu paciència amb la càrrega del video.

Una abraçada.

Quatre setmanes fora, quatre per tornar...

Hola, ja som un altre cop aquí. Aquesta vegada per explicar-vos la nostra excursió a Waterford. Val a dir que , aquesta vegada trobareu a faltar dos alumnes, en Toni, que era jugant un partit de futbol,i la Isabel , que havia marxat en divendres a Belfast amb la seva família irlandesa.
El professor i entrenador d'en Toni ens va demanar si podia venir aquest cop, doncs tenien un partit important. Ja fa dies que els impressiona amb la seva tècnica, que algun que altre tanto ja li ha costat per cert. Pel que fa al partit , en Toni no va marcar cap gol, però l'equip va guanyar que al final és el que compta.
L'afer de na Isabel , era conegut per nosaltres de fa dies. La seva germana irlandesa anava a Belfast a una competició de squash. Ella els acompanyà. Al final sembla que es va aburrir, i nosaltres vam trobar a faltar la seva alegria. Bé seeeempre es troba a faltar la Isa.
Com cada dissabte , cap a fer classe, com podeu veure a la fotografia , a aquelles hores hi ha una gentada pels carrers...

Un cop a Waterford, vam fer una volta pel centre històric. Aquesta alegre ciutat , famosa pel seu vidre, cristal , en diuen aquí, és plena d'estrangers.

Voltant pels carrers et trobes tot tipus de gent, alguna costa de dir de quina contrada és...., d'algun Port Aventura dels voltats ?

Sempre anem a fer un cop d'ull , com no al comerç local, és un eufemisme de go shopping , de fet és que no hi ha manera de fer callar aqueeella veueta que diu... shopping, shopping, shopping..

Bromes apart , la ciutat és molt bonica, els víkings hi van fer de les seves fa molt de temps..., nosaltres també.
El bus ens torna a casa, si ja portem quatre setmanes fora , i parlem de casa. Com sempre n'hi ha que dormen , que escolten música , i alguns que desperten al profe...

Una abraçada ,i fins la propera...

Més imatges de la setmana...

Hola aquesta setmana, us posem unes imatges de la canalla i companyia al sopar, a l'esmorçar a la catalana i a Dublín, com no.Aquesta setmana anirem a Waterford. Demà com seeeempre tenim classe. Esperem que us agradi aquest nou lliurament de Àgora in Eire, a term in Carlow. Esperem que us agradi la selecció d'imatges.

Com sempre,...una abraçada.

La setmana en imatges , una volta per Dublín...

Ja tornem a ser aquí ,aquesta ha estat una setmana moguda. El divendres vam fer el sopar d'aniversari d'en Bernat, el dissabte esmorçar a la catalana, i una volta per Dublín.

Comencem pel sopar, després de marejar-lo amunt i avall, el portem a la Pícola Itàlia. Alguns i algunes estaven radiants amb tanta sorpresa, sopar, sortir...., ja se sap.

Un cop al sopar , tots vam demanar el que més ganes teniem de menjar. I és que alguns ja estem saturadets de taaaaaaanta patata, col, gravy, sweet potato,...Per fí pasta i pizza de la de veritaaaat!!!

I com no , un pastís , de maduixa per votació popular.A bufar Berni...

L'endemá , per sorpresa , sense avisar un examen de Home Economics. És broma ,la canalla ,que diu el Bernat va preparar un més que autèntic esmorçar de pa amb tomàquet i embotiiiiiiit. Amb oli d'oliva, i pernil de Ca l'Andreu envasat al buit!!!!!( gentilesa d'en Jordi Calle, reserva especial d'emergència).A alguns se'ns saltaven les llàgrimes, aaaaaaaaaaah, què bo!!.




Lògicament abans hi va haver classe, i com no ,van anar d'excursió.Aquest cop a Dublín, a fer una volteta pel Trinity College i voltants.

Està bé, ho confessem, també vam anar de shopping...

De tornada, cansats , dormisquejeeeeem al bus, bé alguns no...

El que us deiem, una setmana molt intensa.

Una abraçada ,i fins la propera...

I'll never walk alone...

Normalment, un no hauria de fer aquestes coses de manera pública. Malhauradament no puc dir el mateix, ara que em trobo tan lluny de casa. Aquestes coses un les veu a venir, i jo ,tonto de mí no m'envaig saber donar compte. Vaig venir a aquestes contrades a fer de tutor , de professor, de responsable, i molts cops, de pare. El divendres , aquesta canalla que porto , els vostres fills , els vostres companys, aquests que són onze , com un equip de futbol , em van desmuntar. Enrredant-me com un xino, em van portar a un restaurant, em van fer un sopar sorpresa, i em van fer bufar les espelmes del meu pastís d'aniversari. Tan hi fa els anys, i el nombre d'espelmes, trigaré molt de temps en oblidar aquesta sensació, aquest sentiment. Feia prop de dues setmanes , que de sota mà, treballaven tots sols . No van deixar escapar ni un detall, la conxorxa va ser perfecta.

Massa sovint, els hi dic que hem de treballar tots en equip , com una família. El divendres hem van fer veure, que si jo alguns cops haig de fer de pare, ells , la canalla que dic jo, s'han pres molt seriosament el treball de fer de fills. Ara entenc el que és tan famós en aquestes contrades, el sentiment de pertànyer a un equip . Canalla , a partir d'avui , ja puc dir, com els de Liverpool , i molts dels irlandesos , que jo mai caminaré sol. You'll never walk alone...,que canten als estadis. Ara sé per que se´m posa la pell de gallina quan ho sento. Jo, també soc d'un equip...

Una abraçada per a tots els que feu que els vostres fills, els vostres amícs , els vostres alumnes , siguin com són . Tots plegats , un equip.Una abraçada , la més gran que puc imaginar.

Bernat Soto .Carlow, Irlanda. El tutor de la canalla , i alguna cosa més...

Algunes carones més...

A falta de notícies interessants, i esperant l'excursió del proper cap de setmana, una peliculeta. Aquest cop anem a Dublín. Tingueu paciència amb la película, triga una miqueta , però va.
Com sempre.... una abraçada.

Wexford Heritage Park, una excursió molt interesant.

Ja som aquí un altre cop. Aquest cop per explicar-vos com va anar el dissabte. Per començar vam fer classe, com toca cada dissabte. Aquest cop ,com que l'excursió era a un lloc més llunyà vam escurçar-ho una mica. No us creieu, tothom ens posa deures, de feina no ens en falta.

Al bus, com sempre, fem gresca , dormim o escoltem música, vosaltres mateixos. El camí a Wexford és llarg:

anem distrets...




quin viatge més llarg...



Un cop al parc comencem la visita acompanyats. d'un bon home del país, ens va explican totes les diferets construccions que anem trobant. Del neolític fins els víkings, tot un viatge ...

Altre cop tot plegats com al pont, no se'n veu , però....

...i som, i tots al mateix vaixell.

Finalment ,la nostra cara ho diu tot, estem cansats , pero contents.

Una abraçada.

Pels que us enyoreu, avui una peli.

Avui us oferim un muntatge amb imatges. És un experiment. Si ja ho sabem, els experiments amb gasosa i a casa, però no ens hi hem pogut resistir...Malgrat les imatges no siguin gaire bones , ni els nostres mitjans els òptims, ens les hem arreglat per fer-vos arribar una selecció d'imatges divertides. Esperem no ofendre a ningú. El que deiem pel enyorats..., tingueu paciència amb la càrrega del video, és d'aproximadament 2 Mb.Demà anem d'excursió i podrem actualitzar el blog amb més coses.

Una abraçada, a huge.

Algunes notícies +

Informar-vos que hem actualitzat el darrer post amb alguna foto més.Dir-vos també que hem canviat la capçalera. És una fotografia de tot el grup saludant-vos des d'Irlanda. Està presa en el pont que creua el riu Barrow a Kilkenny. Vindria a ser una manera de fer-vos saber que malgrat no ens veieu , hi som. Una abraçada , i fins la propera.