Àgora in Eire, el darrer episodi...

Tot el que comença algun dia té que acabar. Avui us fem el darrer lliurament de la nostra estada a les verdes contrades irlandeses. Han estat vuit setmanes, segons com llargues, segons com curtes. A tall de comiat, us hem preparat un video amb les cares ,dels que durant tot aquest temps hem estat lluny de casa, però aprop de vosaltres. Aquest cop la cosa ha sortit llargueta, així què paciència, suposem que us agradarà...,.Ha estat un plaer compartir les nostres vivències amb vosaltres. Ah ,i com sempre una abraçada.

Cap a Kilkenny Castle...

Hola altre cop, la veritat es que el tutor i la canalla ja tenen ganes de tornar . Si , de tornar a l'escola..., sembla mentida , oi?. Donc res , anem per feina, avui teniem una visita guiada pel castell de Kilkenny.

La veritat és que ja haviem vist el castell, va ser la nostra primera excursió, ara fa ..., buf, mooooltes setmanes.Però només per fora, de fet a dins no deixen fer fotografies, per tant no veureu el castell, veureu com la canalla esmorça-dina-jo-que-sé a l'escola després de fer la darrera classe plegats a Irlanda.

no us ho perdeu..., menjaven sopaaa.


Sortint del castell , com no ,hem anat a fer una volta per les botigues . En acabar ja es feia fosc , bus, alguna llagrimeta, i cap a Carlow, això si cantant durant toooooot el viatge, no sigui que el tutor s'adormi..., per que lo de ploure ,es veu que no es culpa nostra.





Com sempre una abraçada.

Ja s'apropa el darer episodi d'Àgora in Eire..., prepareu-vos.

Un episodi més d'Àgora in Eire...

Aquesta setmana amb música d'en Curtis Mayfield, algunes imatges més de la canalla . Aquest cap de setmana tornarem a Kilkenny, aquest cop per fer una visita a l'interior del castell. Amb molta feina dels dossiers, i encara amb més ganes de tornar(alguns...). Esperem que us agradi la selecció d'imatges, per la setmana que vé estem preparant un especial Darrer Capítol .Tingueu paciència amb la càrrega, encara que aquest cop no és massa llarg.


Com sempre ...., una abraçada.

Una volta per Dublín,...un altre cop.

Aquesta vegada la idea principal era anar de sopping, calia comprar records per la tornada. Malauradament ,en Bernat , no tenia la mateixa idea. Després de pencar tota la setmana a la biblioteca, quan els d'aquí fan vacances, la veritat, venia de gust una mica d'esbarjo. Però no, vam anar al museu d'història i arqueologia (National Museum of Ireland). Remugant, com no, vam pactar que a les dotze s'acabava la visita. Com que dins d'un museu NO es poden fer fotografies, no tenim fotos de l'interior.Però alguna del que es pot fer a Dublín..

Voldríem destacar l'exposició temporal de cossos momificats ,victimes de sacrificis de l'edat del ferro(bog men), on com no, ens van trobar el Bernat i la Lorraine, quan ja ens creien desapareguts. La resta del museu te molt per visitar, bronze, ferro , celtes, víkings,.., fins hi tot egipcis!!.Aquí en teniu una mostra.

(imatge extreta d'un web local)

Explicar-vos també, que un cop fetes les compres, carregats i cansats, vam pujar al bus. El temps ja s'havia anat complicant, i es va complicar més pel camí de tornada. Per cert va ser més llarg del normal, doncs , com a totes les ciutats que es preuïn d'importants, també feien obres. Vam fer molta estona de cua. Temps suficient per escoltar música, ballar, i jugar a endevinar pel·lícules.

Com que vam arribar tard , un cop fora del bus la desbandada va ser general. Això si, el temps havia millorat, ja no plovia. Ja queden menys de dues setmanes per tornar, i alguns compten amb impaciència els dies que falten. I sembla que va ser ahir que vam marxar...

Una abraçada i fins una altra.

(*):No tenim gaires fotografies més , per tant les guardem per la película d'aquesta setmana ,que serà la darrera.

A l'episodi d'aquesta setmana...

Hola, com ja acostuma a passar, la segona actualització de la setmana va encapsulada. Aquest com hi ha una barreja de la setmana i de les setmanes anteriors. Les fotografies descriuen una mica els estats d'ànim, com sempre tan variats com els que sóm. Esperem que us agradi, la música ja ho diu tot...,paciència amb la càrrega ,aquesta vegada no és molt gran.

Una abraçada...